Per tal de disposar d’un coneixement sòlid de la situació socioeconòmica i territorial de la Terra Alta permetent identificar els principals reptes i oportunitats de la comarca, durant aquest any hem treballat la Diagnosi socioeconòmica i territorial de la comarca de la Terra Alta
Ho hem realitzat en dos fases:
- Recollida de forma sistematitzada la informació relativa a la situació socioeconòmica i territorial de la comarca que ha donat com a resultat el quadern de dades que es pot consultar a la columna “descàrregues” de la dreta.
- Realització de tallers per tal complementar qualitativament les dades socieconòmiques i que serveixin per a identificar clarament els reptes que té la comarca i que aquests siguin assumits pel conjunt dels agents i la ciutadania i abordar-los conjuntament.
S’ identifiquen dos grans reptes que són els nuclears i quatre més que son subreptes que es deriven dels primers:
- Repte demogràfic:
Causes: poc valor afegit sector primari, pèrdua de sòl agrícola (abandonament), propietat agrícola envellida i poc professionalitzada, joves que estudien fora i no tornen (diàspora), els municipis petits més agraris no atrauen població estrangera.
Conseqüències: sobreenvelliment, manca d’oferta d’atenció a la dependència, rendes baixes, manca de serveis (ho retroalimenta), manca d’oportunitats laborals.
- Desenvolupament sostenible:
Causes: Des de la perspectiva medi ambiental: abandonament de sòl agrícola, manca d’aprofitament forestal, canvi climàtic, consum excessiu d’aigua, necessitat de transitar cap a un altre model energètic més sostenible.
Des de la perspectiva socioeconòmica: el model en el que se sustenta l’economia comarcal és de baix valor afegit (sector primari) i repercuteix en una de les rendes més baixes de tot Catalunya i també en la qualitat de l’ocupació, que se situa entre les més precaritzades i de les que genera menys oportunitats als joves (registra la taxa d’ocupació juvenil més baixa de tot CAT), amb una alta persistència de l’atur de molt llarga durada.
Conseqüències: Risc d’incendis amb la conseqüent pèrdua dels actius naturals i paisatgístics. Incompatibilitat entre el model energètic i altres activitats. Rendes baixes. Manca d’oportunitats pels joves. Despoblament.
Els altres temes a abordar son subreptes que es deriven dels dos primers:
- Valorització del sector agroalimentari (inclou el primari, agrícola, ramader i silvícola)
Relleu generacional, cadenes de valor (transformació, comercialització,..), sobirania alimentària, producció i distribució agrària i forestal.
- Potenciar la demanda de serveis i oferir uns serveis que garanteixin el desenvolupament de les persones i la igualtat d’oportunitats
Atraure visitants, 2a residència. Valorització del patrimoni natural, cultural, etc.
- Retenir i atraure talent, fomentar l’emprenedoria i la innovació social
Generar un entorn (ecosistema) que afavoreixi la innovació social, i retingui i fins i tot atragui a nova població. L’emprenedoria registra un dels pitjors resultats del conjunt de comarques catalanes.
- Millorar la qualitat de l’ocupació i generar un entorn professionalitzador
Combatre la precarietat i la baixa participació en l’ocupació dels joves i la població estrangera. Així com la cronificació a l’atur de determinats col·lectius. El treball en el sector agrícola és eminentment treball autònom. Els joves que s’han format busquen entorns professionalitzadors. Les cooperatives en l’actualitat no ofereixen aquest entorn, s’haurien de reinventar per tal de modernitzar la pagesia i professionalitzar l’activitat. Només un 5% de la superfície agrícola és gestionat per una persona jurídica (empresa). És la comarca amb el % més baix. A Catalunya és del 30%. D’altra banda, la indústria fomenta l’existència d’aquest entorn, ja que tendeix a buscar nous mercats i, a mida que augmenta de dimensió, tendeix a tenir perfils especialitzats.
La proposta de tallers, s’han realitzat en base a la formulació d’unes preguntes orientades a la participació que han estat:
- Perquè perd població la Terra Alta i quines conseqüències comporta?
- És sostenible el model de desenvolupament comarcal actual? Abordem-ho des de la perspectiva econòmica, social i mediambiental.
- Quina valorització es fa del sector agropecuari i forestal? Quin potencial té i quines són les principals dificultats per desenvolupar la indústria agroalimentària?
- Quins serveis necessitem? Quins factors són clau per augmentar-ne la demanda?
- Quin és el context comarcal per a la retenció i atracció de talent, l’emprenedoria i la innovació social?
- Les polítiques de suport a l’ocupació són les adequades? Hi ha un entorn professionalitzador vers les activitats més clau?
Durant el mes d’abril s’han realitzat els 6 tallers en el que han participat en total 92 persones de diferents àmbits que comptabilitzen un total de 119 participacions en els diferents espais de debat generats. En aquests espais hi ha hagut una àmplia representació de l’Administració pública i els serveis públics i del teixit empresarial, així com també del món acadèmic i de la innovació i de la societat civil.
El proper dia 15 de maig’21 presentem els resultats d’aquest treball. Ho farem en una jornada presencial a un lloc emblemàtic de la Terra Alta: Església del Poble Vell de Corbera d’ Ebre. A les 18.00 hrs.